PÀLCAM 61 – 64
CASAL VILAFRANCA
El pitjor de classificar-se per a fases finals és que acabes amb felicitat
extrema o amb gran tristesa. Acabes guanyant-ho tot o perdent en algun moment.
Lamentablement, el nostre viatge va acabar un dia abans del que volíem.
Ja des del principi l’equip no va estar còmode contra un equip molt tancat
en defensa i que sortia ràpid al contraatac per penalitzar les nostres errades,
moltes d’elles no provocades, però en el primer quart, de la mà del Mestre
Iñaki i del Nil, van sortir 5 triples que ens van donar una avantatge de fins a
10 punts, tot i que estàvem jugant realment malament.
En el segon quart el partit va caure del costat de Vilafranca, s’estaven
mereixent guanyar, i els nostres triples ja no entraven, seguíem fallant en
coses incomprensibles, passant-li directament al rival, o acabant atacs amb
passes, almenys fins a 8 cops ens las van senyalitzar en tot el partit. Masses
pèrdues, parcial de 8 a
20 en contra i ens anàvem al descans 3 punts per sota.
En el tercer quart va haver una petita reacció, el rival tot i la
superioritat que havia tingut durant tot el partit no va poder rematar la
feina, i nosaltres som al menys, un equip que es difícil de treure de sobre,
sempre estem allà. Inclòs en el tercer quart es va capgirar el marcador i ens
posàrem per sobre, al menys per un parell de jugades. Tot i així al final del
tercer quart, les errades van tornar i el rival es començava a escapar, fins a
8 punts per sota estàvem.
En el darrer quart de la temporada, semblàvem enfonsats, la diferència
s’anava fent major, i no aconseguíem tenir el ritme del partit en cap moment,
però les errades del rival també eren existents, i en un moment de desconcert,
3 contraatacs seguits, i ja estàvem dins el partit. Ja en l’últim minut teníem
una possessió per estar per davant, que malauradament, no encistellàrem i
posteriorment, en uns tirs lliures, el rebot defensiu no va ser nostre i això
va fer que el rival arribés amb una renta de 3 punts a falta de 5 segons.
Teníem una jugada per somiar en la pròrroga, hagués estat un premi molt gran,
però el triple del Nil aquest cop no va voler entrar i allà s’acabava el nostre
camí aquesta temporada.
Tot i el mal sabor que queda després d’una derrota, David i Uri tenien que
sortir per la porta gran, i després de mantejar-los (amb cert perill de caure),
només ens quedava estar agraïts per tot el que han fet pel Bàsquet Pàlcam.
Almenys un servidor trobarà a faltar al David, però no als entrenaments que
no venia sovint...
Gràcies a tots per aquesta temporada!!!
Míguel (entrenador)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada