Valoracions temporada 14-15

PREMINI FEMENÍ

Bona temporada de les nostres preminis.

Un equip format per 11 jugadores (6 d’elles primer any de bàsquet) que han anat de menys a més.

Durant tota la temporada han après moltes coses de bàsquet, a poc a poc s’han anat introduint coses noves i la resposta de l’equip ha estat molt bona en tot moment totes han progressat juntes.

Tenen molt assumit el treball del peu de pivot, saben quan han de botar amb l’esquerra i la dreta i saben protegir la pilota. Realitzen diferents tipus de passes, saben com han de defensar… Podria seguir dient molts aspectes basquetbolístics que han après durant la temporada, però hi han altres coses que han après que els hi poden servir dins i fora el camp.

Han après a ser jugadores dures i aguantar les faltes que a vegades l’àrbitre no pita, han après a no queixar-se del que no els hi sembla bé, han après que no hi ha excuses i que si ens guanyen és per que alguna cosa han fet millor. Han après a no donar-se per vençudes i a lluitar fins a l’últim segon, han après a guanyar, han après a perdre, han après a respectar l’adversari com també a respectar-se entre elles. I el més important, han après a ser un equip i a comportar-se com a tal.

Com el seu entrenador que sóc, la satisfacció és màxima en veure el progrés i les coses apreses durant tota aquesta temporada.

Felicitats preminis!!! :)

Aleix Brusel (entrenador)

PREMINI MASCULÍ

Temporada irregular la dels peques de la casa.

Pau Amate, Enric, Daniel, Eric, Nil, Pau Soler, Pau Ayarte, Adrià, Fernando, Àlex, Marc i Sergi. Santi, Agus i Jofe. Començàvem la nova  temporada sense Rezo ni Gerard, però es van incorporar el Pau Ayarte i l’Agus. Aquestes érem les persones que havíem de fer d’aquest grup, un equip de bàsquet.

“EL ÚNICO SITIO DÓNDE APARECE ÈXITO ANTES QUE TRABAJO ES EN EL DICCIONARIO”

Després d’acabar la darrera temporada a nivell D, vam iniciar aquesta temporada a nivell B, un repte per a nosaltres. Ens vam trobar equips difícils que no hem pogut competir com Vedruna i en part Gaudí (més que per l’equip en si, un jugadoràs), però la resta es van superar amb èxit. Els nostres nens, a base de molt treball i esforç, seguien creixent com l’any anterior i perfeccionant tot l’après la darrera temporada. Una bona primera fase de preparació fins Nadal ens va permetre accedir a nivell B1.

“HAZLO O NO LO HAGAS, PERO NO LO INTENTES”

No negarem que al començar aquesta fase els dubtes els teníem. Una petita escola es veia immersa en un grup on abundaven clubs de la talla de l’U.E. Horta a Barcelona, els quatre del Llobregat com AESE, C.B. Prat, C.B. L’Hospitalet i C.B. Santfeliuenc. Una mica més enllà ens trobàvem el C.B. Gavà. A més a més, ens tocava un rival dur del Vallès, el C.E. Sant Nicolau de Sabadell. El repte encara era més il·lusionant que l’anterior, però alhora era un risc. Ens esperaven 4 mesos intensos i que requerien molt de sacrifici. A més, començaríem a entrenar coses noves: nous dribblings, nous conceptes de contraatac, millorar la defensa de l’1c1 i petites ajudes, jugar amb espais... Havíem d’estar al nivell de la resta d’equips.

L’inici va ser esperançador però amb un regust amarg. Dos partits molt igualats jugats de tu a tu, però derrota als últims instants del partit. Tot i així, ens sentíem orgullosos del treball fet. Demostràvem que no ens havíem equivocat de lliga i que teníem coses a dir en aquest grup.

“LOS ATREVIDOS EMPIEZAN, LOS VALIENTES CONTINÚAN, LOS HÉROES TERMINAN”

Volíem seguir competint però anhelàvem una victòria que corroborés la feina que estàvem realitzant. Malauradament vam començar una ratxa dolenta de resultats i de joc. Aquí va començar la nostra fase d’irregularitat. Disputàvem l’inici dels partits però arribava un període en el que desconnectàvem de manera severa, baixàvem els braços i no ens podíem refer. I cada vegada anava a més, enduent-nos resultats a casa amb gran diferència al marcador que per nivell no ens mereixíem.

Per sort o per desgràcia, dins d’aquesta irregularitat, van sorgir dos partits gairebé consecutius que ens van reforçar per acabar la temporada. Al penúltim partit de la primera volta va arribar la primera victòria, i de manera ben merescuda, contra el C.B. L’Hospitalet. Al següent partit ens va tocar patir a Sabadell però una altra vegada a casa, aquest cop contra l’AESE començant la segona volta, va arribar la segona victòria i somniàvem en que podíem seguir el nivell de la resta d’equips de la part mitja de la taula. Però al bàsquet no es somnia, s’ha de treballar cada setmana. Els nostres ho van entendre i així va ser. Però incomprensiblement, la millor època d’entrenaments va venir lligada amb la pitjor època de resultats. Partits que només duraven fins el descans, o bé fins a encaixar un gran parcial en contra. Per culpa de l’actitud general, no es veia la gran aptitud que tenien un gran bloc dels nostres jugadors i que ens la demostraven als entrenaments.

Aquesta fou la dinàmica fins acabar la lliga, exceptuant el darrer partit. Rebíem la visita del Sant Nicolau, rival dur a l’anada. Gran partit dels nostres, irregular, però amb grans moments de joc que aquesta vegada si refeien els dolents... Malauradament, no vam tenir sort al final i aquesta vegada tampoc va sortir cara, però aquell partit si que tots vam sortir orgullosos del treball fet.

“HE FALLADO UNA Y OTRA VEZ, POR ESO HE CONSEGUIDO EL ÈXITO”

Un cop acabada ja la temporada, el balanç és bastant positiu. La majoria han après i millorat molt, s’hagi pogut observar els dissabtes o no, però la feina feta allà queda. Oblidarem les derrotes de 40 punts, el moments de desconnexió als partits i tot lo negatiu que hagi pogut passar durant la temporada. I vull recordar que el camí pel qual ens hem aventurat no era pas fàcil ni estàvem acostumats. Són els peques de la casa, i per sort no ho fan tot bé, tenen molt a millorar i tenen molt de temps per a aconseguir ser bons jugadors i formar un bon equip. Hi ha moments en que s’ha demostrat el que es pot arribar a ser, però s’ha de tenir paciència. De tot s’aprèn, i segur que de cara al futur, ens servirà a tots. Treballar avui per guanyar demà. Però sempre implicat en aquest esport tant magnífic com és el bàsquet.

“MUCHOS JUGADORES PARTICIPAN Y POCOS JUEGAN ESTE MARAVILLOSO DEPORTE”.

Moltes gràcies als 12 nens i les respectives famílies per aquesta temporada. Ha estat tot un honor i un orgull compartir-la amb tots vosaltres. el record que ens emportem és impagable.

Santi, Agus i Jofe (entrenadors d’aquest meravellós equip)

MINI FEMENÍ

D'allò que succeí al Mini Femení en la conquesta del Grial del Bàsquet.

Conta la llegenda, que deu guerreres tornaren per quart any consecutiu a la conquesta del bé més preuat que hom hagi conegut. El que aquí es relata són les aventures que tal vegada els esdevingueren, així com també el final que totes elles patiren, amb la conquesta, o no, del només anomenat, però mai vist, Grial del Basket.

Deu guerreres, del poblat Pàlcam, sortiren a l'alba d'un càlid dia de Setembre, amb les energies renovades, així com l'esperança enaltida, en la busca del que tots els poblats anhelaren, el Grial del Basket, que, segons la llegenda, proveïa d'habilitats mai imaginades a aquells que d'ell beguessin. Amb un número en cada escut, forjats al calor del foc i el toc del martell, les deu guerreres emprengueren el camí a la muntanya. Segons la llegenda, tres oracles acompanyaven en tot moment les guerreres, amb el propòsit de guiar-les en tot el que fos d'utilitat per a millorar en les arts de la lluita i la ment, que era per tots sabut, que l'únic comparable a la satisfacció de la victòria és l'acceptació de la derrota, sense plany ni enuigs.

En aquesta primera aventura a la quarta cerca del Grial, les guerreres elegiren el camí que les conduiria per les muntanyes escarpades d'Horta, Vedruna, Corts i Neus, una travessia difícil, que atemoria només de parlar-ne. Les llengües silencioses deien que els éssers que allà hi vivien dominaven com ningú les arts de la lluita i que passaven els cinc metres d'alçada. Fins i tot algú assegurava haver vist ombres alades al endinsar-se erròniament en el camí que portava a les muntanyes. La primera aventura fou a la muntanya de Vedruna, on les guerreres contrarestaren les arts de bruixeria amb una força i una intensitat en poques ocasions vistes. En les muntanyes d'Horta, Corts i Neus no pogueren repetir la gesta anterior, caigueren derrotades massa aviat, les rivals les superaren en tot, en valentia, força, ànim i, com era per tots assegurat, en les tècniques de lluita. De les darreres lluites es feia evident la necessitat d'exercitar la tècnica del cara a cara, consistent en no baixar la mirada, en clavar els ulls durant la totalitat de la batalla, sense parpellejar, fins i tot en els moments mes difícils. Demanaven també les lluites un perfeccionament en les tècniques del primer i segon temps, practicades en tots els poblats, com a tècniques bàsiques per la lluita cos a cos.

Després d'una primera aventura infructuosa, les guerreres tornaren al poblat, on esperaven les seves famílies, ansioses per escoltar d'elles les gestes i aventures que els esdevingueren a les muntanyes. En veient com arribaven les guerreres, endevinaren a l'instant que la glòria havia d'esperar i que ara, en comptes de reconeixements, les guerreres necessitaven descans, pau i concentració per el que la deessa del destí tenia reservat per a elles. Els tres oracles aprofitaren per tornar al Temple, on inhalaren els fums de l'orientació, un regal atorgat pels savis de les terres de Coordinació, on només els més erudits podien trepitjar. Un dels tres oracles, mogut per la passió que tenia per les lluites cos a cos, marxà a les terres Sicilianes on, segons diuen les llegendes, d'allà s'hi tornava amb un domini de l'art mil·lenari, amb tècniques que barrejaven les arts dels mestres Orientals amb les arts dels barbuts del Nord. Però ja serà temps, en un altre relat, d'explicar tot el que aquest oracle aprengué en el seu viatge.

La segona sortida, seguint els consells, les guerreres optaren per prendre el camí dels boscos de Sant Joan, Barna, Horta, Krotska y Sarrià. Malgrat que semblava un camí més planer, asseguraven a les valeroses guerreres els que a prop hi vivien que no es deixessin enganyar, que allà el silenci era mortal, que eren invisibles però que posseïen un verí del més enllà, que deixava sense resposta ni parla a tot el que fos picat. Però no es feren enrere i amb el coratge renascut, s'adentraren en els boscos per combatre als èssers que allí hi habitaven. En el bosc de Sant Joan recordaren les guerreres el que els observadors veïns els havien dit. Aquella lluita era nova per a elles, no saberen reaccionar, i caigueren amb moltes ferides, per enfrontar el següent bosc, el d'Horta. En el bosc d'Horta aprengueren la lliçó anterior, i malgrat no poder acabar amb els letals éssers, debilitaren les seves arts i les seves invisibles habilitats. Però l'imprevisible no havia arribat, restava amagat en el bosc de Krotska. Era allà on habitaven els éssers de cinc metres d'alçada! Aquella lluita és recordada com la més ferotge, cruel i desigual que les guerreres patiren. Fins i tot se'n feren cançons recordant aquell tràgic enfrontament, per no oblidar mai que al bosc de Krotska no podia entrar hom sense esperar sortir amb ferides que mai sanarien. Les dues últimes batalles, als boscos de Barna y Sarrià, les afrontaren les noies amb una millora en la tècnica de la unitat, que consistia en reagrupar-se en moments difícils, per contraatacar seguidament amb un cop únic i mortal.

Tot i la intenció de les guerreres, les arts de la lluita i la ment no havien funcionat degudament, i no pogueren endinsar-se en la "cova dels primers", on deien que s'hi trobava el Grial. Les gestes de les guerreres es quedaren, un cop més, sense el final desitjat. Malgrat el coratge demostrat i al valentia,  l'esperit de lluita no es va mantenir ferm en tot moment, i això les debilità. Però no patiu, ja que les guerreres aprengueren una lliçó molt valuosa en les seves sortides, que es convertí en  paraules que al poblat Palcam es repetiren per sempre. Les paraules deien una cosa així: "Només alfabèticament guanyar ve abans que treballar".

Qui sap, si podrem trobar nous relats de les aventures de les deu guerreres, amb un final diferent. Esperem a que ens cantin les històries que els esdevingueren en el cinquè, sisè, setè... I en tots els anys que visqueren amb honor. De ben segur que no es van rendir, perquè no es cosa de guerreres el rendir-se, poden caure, però mai quedar-se a terra, i això, ho demostraren en moltes de les lluites que lliuraren. Esperem doncs, les noves aventures. Però en l'espera, no oblideu el nom de les valeroses guerreres, que lluitaren per portar la glòria del Grial al poblat del Palcam.

Mar, Alexia, Aina, Marina, Anna, Jana, Júlia R, Júlia G, Mire, Andrea.

Anònim (entrenadors)

MINI MASCULÍ

Després de dues setmanes d’haver acabat la lliga toca fer un balanç de tota la temporada.

Primer de tot volem felicitar a tots els nostres jugadors per la bona temporada que han fet i animar-los a que segueixin en la mateixa línia per tal de seguir millorant com a jugadors de bàsquet.

Vam començar la temporada arribant a un equip que no coneixíem i ens vau acceptar des del primer moment. Heu treballat des del primer minut esforçant-vos molt i aquesta feina s’ha vist reflectida als partits, tant a la primera com a la segona fase. A principi de temporada, el balanç defensiu, les portes enrere, baixar el cul mentre defensàveu, les ajudes, els passos de sortida... Eren coses que sabíem que havíeu de treballar molt. Però tots junts ho hem fet possible. Havent-vos exigit molt a tots els entrenaments hem aconseguit formar un equip de 13 persones en el qual les qualitats de cadascun us fan ser un molt bon equip de pista mini.

Com tots els equip hi ha hagut moments bons i moment no tant bons. Sou un equip molt "saleroso" que us ha costat concentrar-vos en moltes ocasions. I com sempre us repeteixen les vostres entrenadores els partits es juguen com s'entrena. I finalment, ho hem aconseguit! Heu acceptat que treballant dur tota la setmana podeu demostrar tota la feina feta.

Per acabar ens agradaria animar-vos perquè seguiu sent un equip amb molta il·lusió i amb les mateixes ganes de millorar.

No oblidem donar les gràcies als pares i a tots aquell que ens han acompanyat a partits a les 9 del matí i que han acceptat i recolzat totes les decisions que hem pres com a entrenadores.

Junts fem una gran família!!!!

Anna i Maria (entrenadores)

CADET FEMENÍ

GRÀCIES

Ja s’ha acabat una temporada més per les nostres noies del cadet femení. La veritat que ha passat molt ràpid, sembla que fos ahir quan començàvem la temporada!

Els objectius de l’any eren clars: la introducció de nous conceptes en defensa –consolidar la primera i la segona ajuda, saber pressionar tota la pista a l’equip contrari, introduir la defensa en zona i ser capaces de combinar diferents tipus de defenses– i en atac –millorar tant tècnicament com tàcticament, saber combinar diferents jugades i definir el “rol” de cada una de les jugadores–. En resum, volíem un creixement tant individual com de l’equip. La veritat, creiem que hem complert els nostres objectius notablement!

Pels entrenadors, ha estat un grandíssim any i una temporada molt positiva. Hem tingut moments brillants i partits molt bons, oferint un gran nivell de bàsquet i demostrant el gran equip que sou. Tot i que hem estat molt durs i exigents en cada entrenament i en cada partit, les nostres noies han respòs i han estat a l’alçada en tot moment!

Dóna gust entrenar a aquest equip. Un grup de noies unides tant dins com fora de pista, generoses les unes amb les altres i amb moltes ganes de treballar i donar el màxim. Amb tots aquests al·licients, les coses gairebé sempre surten “rodades” J. Heu estat capaces de crear un equip molt equilibrat i complert, on cada una és capaç d’aportar alguna cosa diferent de la resta, i on totes us heu convertit en indispensables pel grup!

Tot i que la feina dels entrenadors és ensenyar als jugadors, aquestes noies també ens han ensenyat a nosaltres i han fet que milloréssim com a entrenadors. Gràcies a vosaltres hem après coses noves i ens heu ajudat a donar-nos compte dels nostres errors i aprendre d’ells.

Desitgem que passeu unes bones vacances, que descanseu i que carregueu piles per la propera temporada! I també, us volem desitjar de tot cor molta sort en el futur. Us queden moltes coses per aprendre i molt de camí per recórrer en aquest petit món del bàsquet. No perdeu mai la il·lusió per aquest esport, les ganes de millorar i superar-vos cada dia J.

No sabem si els nostres camins es tornaran a creuar, però de ben segur que no us lliurareu tant fàcilment dels vostres entrenadors tan “pesats” i “cridaners”! Gràcies Laura Garcia, Cris, Alexandra, Irene, Paula, Mercè, Ana Mari, Laura Guerrero, Anna Arija i Anna Ponce, per ser com sou i per “aguantar-nos”, per respectar la nostra feina i la nostra forma d’entrenar, per creure en el que fem, per aguantar i seguir en tot moment. Gràcies per deixar-nos ensenyar allò que més ens agrada, el bàsquet.

I no podem acabar la valoració de la temporada sense esmentar als papis de l’equip!  Tot i això no pot funcionar sense els vostres ànims i el vostre suport en tot moment. De nou, moltes gràcies!

SOM UNA PINYA!!!

Mar i Jaume (entrenadors orgullosos del cadet femení)

JÚNIOR FEMENÍ

En una palabra, la valoración de la temporada se podría resumir así: regularidad.

Cuando hablamos de regularidad, siempre se tiende a mirarlo como algo positivo, algo que dentro del orden de una disciplina deportiva, se considera como aceptable. En este caso, la palabra regularidad, tiene otro significado dentro del mismo contexto.

No tenemos ni podemos obviar ninguna de las circunstancias por la cuales hemos pasado durante toda la temporada. Un inicio duro, con un grupo de cinco jugadoras, con muchas ganas de demostrar que sí podíamos realizar una buena temporada en nivel A. Con esperanzas de nuevas incorporaciones, como así ocurrió y con alguna baja de última hora para el comienzo de los entrenamientos. Un staff que casi estaba cerrado para realizar una buena pretemporada, se fue al traste por el comienzo controvertido y todo lo ocurrido. Pese a todos estos obstáculos, el equipo estaba y empezaba con ganas.

Cuando hablo de que esta temporada ha sido regular, me refiero a que, pese a todo lo comentado, el equipo ha mostrado siempre una actitud positiva, con las derrotas y en las victorias, la actitud del equipo no se ha visto trastocada por las circunstancias. Cierto es que los entrenos son sin duda la parte menos positiva de la temporada y quizás la más importante, también no ha sido todo lo productiva que cabía esperar. En una categoría como junior es fundamental el juego táctico y que el equipo este unido, tanto como para atacar como, sobre todo, para defender y la única manera de conseguir eso es trabajando duro.

Se nos han escapado muchas opciones de realizar una mejor temporada, en cuanto a calidad de equipo se refiere y a la mejora del juego colectivo, debido a que los entrenos no han sido todo lo aprovechable que cabría de un equipo que quería aspirar a jugar una fase en un nivel tan exigente. Es la parte más reprochable de la temporada y, en gran parte me siento responsable de no haber sabido sacar lo mejor de todas, en las circunstancias acaecidas.

Nos ha faltado garra, convicción y mentalidad colectiva. No me atrevería a destacar a ninguna jugadora por encima de otra pero, lo que tengo muy claro es que no hemos llegado al nivel máximo de nuestra capacidad. A todo esto, creo que pese a todo, hemos visto una faceta distinta de nosotras mismas y al menos, espero que eso nos haya servido de algo. En muchas ocasiones, se aprende más de los propios errores que de muchas de las mejores virtudes.

Concretando, la temporada no ha sido todo lo buena que podía haber sido y el trabajo no ha sido suficiente para llegar a donde en realidad tendríamos que estar, por calidad individual y por lo que el equipo podía llegar a dar en conjunto. Podríamos decir que ha sido una temporada a medias. Sí que hemos tenido ganas pero nos ha faltado demostrarlo en cada entrenamiento para plasmarlo en los partidos. Se ha dado la peculiaridad, en casi el 95% de los partidos, al menos dos cuartos, superábamos claramente a los rivales y aun así, acabábamos perdiendo los partidos por esa falta de continuidad desde el principio hasta acabar los partidos.

Me quedo con la parte positiva, con más o menos ganas, no hemos dejado de luchar ni un solo segundo en todos los encuentros, quizás por eso deje sabor agridulce, por el hecho de conocer el potencial y no haber sabido plasmarlo. Somos unas guerreras, en ocasiones vagas pero con mucha fortaleza. 

Dani Martin (entrenador)

JÚNIOR MASCULÍ

Qui no coneix el Júnior del PALCAM? Un equip exemplar, que ha evolucionat des de Premini fins a Júnior amb una constant millora de totes les facetes tant de joc individual com col·lectiu.

Aquest any no ha estat diferent. Hem seguit amb la base que teníem de la temporada passada i polint alguns dels defectes, crec que la temporada ha estat de 9. Hem pogut mantenir el bon contraatac que ja havíem assolit l’any anterior i hem seguit apostant per atacs ràpids, i molts d’aquests efectius. La temporada ha acabat amb 26 victòries de 31 partits disputats, un 84% de victòries. Lamentablement, quan et classifiques a fases les possibilitats d’acabar la temporada amb una derrota són altes.

Destacar el rendiment aquest any de l’Iñaki. Sempre ha estat un gran jugador, però aquest any ha aconseguit ser el millor, ha millorat el seu tir exterior i s’ha convertit en un jugador molt complet.

Esperem que el bloc continuï millorant el seu joc alegre, és sempre un plaer veure’ls jugar.

Míguel (un entrenador orgullós)

SOTS-21 MASCULÍ

Al començament de la temporada hi havia molta motivació ja que ens veiem un equip fort per competir per les posicions de dalt de la taula.

Un inici pèssim de 7 derrotes consecutives va fer dubtar a tot l’equip i capficar-nos en quin podia ser el problema. Després de guanyar el primer partit, l’equip va agafar una confiança pròpia de guanyadors i es van començar a disputar partits contra els rivals forts en el que algun se’ns va escapar per molt poc.

Vam aconseguir fer que la nostra pista fos en cada partit una victòria quasi segura, però és molt difícil seguir una rutina d’entrenament i assolir una dinàmica de joc en equip quan per entrenar no venen tots els jugadors. Motius de feina i motius personals han provocat que a la majoria d’entrenaments no hagi estat tothom tant entrenadors com jugadors i això, de cara als partits amb més dificultat, es va notar. L’equip no confiava en ell mateix i no tirava endavant.

Podem dir que els objectius que volíem aconseguir no s’han complert, però després de veure el mal inici vam demostrar que si volíem som un dels millors equips del grup i en cas de mostrar aquesta actitud per part de tots a l’inici de la temporada segur que haguéssim estat lluitant per les posicions més altes de la classificació.

Miki i Ferran (entrenadors)

SOTS-25 MASCULÍ

Aquesta temporada hem aconseguit 10 victòries i hem sofert 18 derrotes.

A principis de temporada van començar molt motivats, però les diferents lesions d'alguns jugadors importants i diverses derrotes seguides, ens van marcar al llarg de la temporada, ja que vam entrar en una mala dinàmica de la que ens va costar sortir.

No obstant, vam acabar consolidant el nostre joc en equip i vam aconseguir pujar una mica en la classificació de la lliga.

Per últim, m'agradaria destacar el grup de grans persones i bons jugadors que pertanyen a aquest equip. Estic segur de que molts d'aquests jugadors ho donaran tot a la pròxima temporada i aconseguiran mes èxits i satisfaccions.

 Àlex Díaz (entrenador)